La Passió Medieval

Misteri de la Santíssima Passió de Crist

Reconstrucció històrica de la Passió Medieval de Cervera

La Passió és una de les tradicions més arrelades a Cervera. Generacions i generacions de cerverins han passat pels diferents escenaris que l'han acollit i l'han mantingut viva fins a arribar als nostres dies. A més, ostenta el títol com la Passió més antiga de Catalunya i una de les més velles d'Europa, ja que se'n té la primera referència l'any 1477; a l'Arxiu Comarcal de la Segarra es conserva un albarà de pagament d'un ajut per a la representació de la Passió d'aquell any (Llibre d'apoques comunes, 1475-1477). El Patronat de la Passió de Cervera, amb l'objectiu de rememorar els orígens de les seves representacions, va engegar un projecte per a l'escenificació del Misteri de la Passió que es va representar l'any 1534 a la Parròquia de Santa Maria.

Aquest Misteri de la Passió va ser escrit l'any 1534 per dos preveres cerverins, el Pere Ponç i el Baltasar Sança, amb la finalitat de conscienciar el poble del patiment de Jesús en les seves últimes hores de vida. En un principi, la representació estava pensada per ser representada en només un dia, el Divendres Sant, però va ser ampliada amb més escenes per tal d'omplir tota la Setmana Santa i que els feligresos poguessin comprendre millor el significat d'aquestes celebracions. Concretament, les escenes eren les següents:

I. Entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams al matí)

II. La Citació o Concili contra Crist (Diumenge de Rams, després de dinar)

III. Convit de Llàtzer (Dilluns Sant)

IV. La Passió (Divendres Sant al matí)

V. Davallament a l'Infern (Divendres Sant, després de dinar)

VI. Plants de Joan i la Magdalena (Dissabte Sant)

VII. Davallament de la Creu (Dissabte Sant)

Aquest text, complementat amb les acotacions del director d'aquella representació, es conserva a l'Arxiu Comarcal de La Segarra quasi íntegrament, només hi falta l'escena del Convit de Llàtzer. Com a tret característic conté unes quantes escenes, basades en fets que no estaven a les Sagrades Escriptures però que formaven part dels evangelis apòcrifs: el Somni de Clàudia (la muller de Pilat), la utilització dels diners retornats de Judes per comprar el terreny que fóra cementiri per als estrangers, el suïcidi de l'apòstol traïdor i la trobada de Joan i Maria al Carrer de l'Amargura abans que ella hagués vist el seu fill.

Als seus inicis, la Passió era representada exclusivament pel clergat, que realitzaven tots els papers, inclosos els femenins. Però amb el pas del temps, les representacions van anar guanyant en caracterització dels personatges, fins a arribar a la interpretació, fet que va conduir a la introducció d'actors o personalitats del poble. Com a curiositat, la representació de l'any 1534 comptava amb la presència del mestre Pere Alegret, el reconegut pintor de retaules, interpretant el paper de Clàudia, la muller de Pilat. En aquest punt és important destacar el fet que en la recreació històrica, els papers femenins han estat interpretat per dones.

El text del Misteri de la Passió

Nombrosos historiadors, han dut a terme diversos estudis sobre la Passió de Cervera i els seus orígens, entre ells, Agustí Duran i Sanpere, que conjuntament amb la seva filla, Eulàlia Duran i Grau, van publicar el text original del 1534 (La Passió de Cervera. Misteri del segle XVI, Curial, Biblioteca Torres i Amat 1, 1984). Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, la Montserrat Pont va adaptar el text per tal d'alleugerir-lo i que es pogués recitar en un sol dia, sense afectar, en cap moment, a la trama i respectant sempre el català antic i la mètrica original. A més, l'escena de l'hort de Getsemaní, que no consta en el text original, va ser inclosa a la representació amb l'objectiu de fer més entenedor el paper de Judes Iscariot, l'apòstol traïdor.

Comprendre, memoritzar i entonar aquest text en català antic, no ha estat una tasca fàcil per als actors, que sense cap tipus de megafonia, havien de fer arribar les seves paraules als espectadors. Per tal d'intentar ocupar tots els racons de l'església, el text es recitava repartit a banda i banda del cadafal, un text que ja és repetitiu de per si, probablement amb la finalitat de facilitar-ne la comprensió.

Una de les curiositats d'aquestes representacions de l'època medieval era la presència del director escènic durant tota l'obra. Era un factor important en aquells temps i és per aquest motiu que el Pep Oriol, director escènic de la reconstrucció històrica, es trobava aquell dia entre els maquinistes guiant i dirigint en tot moment l'acció teatral que hi tenia lloc. 

Música medieval en directe

En el teatre religiós medieval, la música era un dels recursos més utilitzats per arribar a la gent, conjuntament amb altres efectes sonors o sensitius. El musicòleg medievalista, Daniel Vilarrúbias i Cuadras, a partir de les acotacions del manuscrit, va analitzar quines parts del drama eren musicades. Es pot dir que la majoria de les intervencions cantades eres sobre textos literals de l'evangeli, tot i que no totes, ja que s'indica també algun text no evangèlic, com ara el del salm Miserere (que dóna inici a la representació) o In exitu Israel. Les peces escollides per a la reconstrucció de la Passió Medieval s'han extret de les quatre passions musicades per Guiovanni Guidetti a la Roma de finals del segle XV i del Cançoner de Montecassino. 

Dues violes tenor, una viola baixa, dos violons, dues violes soprano i una trompeta natural van formar el conjunt musical d'aquesta recreació històrica; els seus intèrprets formaven part o bé del Consort 31 Cordes o bé del Conservatori de Cervera. La part vocal de la música va ser interpretada per nombrosos cantants, pertanyents a la Coral Lacetània, la Coral Ginesta i el grup vocal Mezzos.  Aquesta part musical, situada majoritàriament al paradís, era complementada per un discurs sonor, en part documentat, que englobava des de les minipirotècnies dels angelets, fins als sons guturals dels diables, passant pel so de ferralla, els petards, les campanes o els caixons de pedres del terratrèmol, aquests últims, utilitzats en el moment de la mort de Jesús.

L'Església de Santa Maria, escenari original

Un altre dels punts cardinals de les representacions de teatre medieval era l'espai escènic. Els temples cristians estan dotats d'una gran simbologia arquitectònica que dictaminava l'emplaçament dels diferents escenaris:  

-        A l'est (cap a la sortida del sol) hi havia el Paradís, que simbolitzava el món de la llum i dels vius, el Regne del Cel, habitacle de Déu, els Sants i els Àngels.

-        Al centre de la nau, on se solia trobar el cor, s'ubicava la Terra, on es desenvolupen la major part de les accions, on Jesús viu i pateix la seva Passió.

-        A l'oest se situava l'Infern, el lloc de les tenebres, el món dels morts, de l'abisme, de la fosca i del mal.

A part, cal tenir en compte el fet que antigament, la Parròquia de Santa Maria no presentava el mateix aspecte que actualment, sinó que al centre hi havia l'estructura de fusta del cor, probablement envoltada d'altars on la gent privilegiada tenia els llocs reservats. Diversos cadafals eren necessaris per acollir els diferents escenaris del drama, de fet, en aquella època es disposava de cadafals propis de la Passió, amb decoració pròpia: el Cadafal del Pretori de Pilat, el Cadafal de la Ciutat de Jerusalem, del Temple i de la Crucifixió, el Cadafal dels Rabins i el lloc d'Herodes, entre d'altres. Tenir un escenari semblant per a la recreació històrica era impossible, de manera que es va optar per dissenyar l'escenari conservant la simbologia del temple. L'absència del cor li conformava una distribució més lineal que feia innecessaris els cadafals diferenciats que s'utilitzaven a la representació original. Al segle XVI, els espectadors romanien dempeus durant tota la representació i tenien la possibilitat de moure's al voltant dels escenaris. Tanmateix, a la recreació, es va decidir que el públic estigués assegut als mateixos bancs de l'església, estratègicament col·locats al voltant del cadafal.

La boca articulada d'un dimoni, construïda en una estructura de carro, representava l'entrada a l'infern, des d'on els diables i la resta de personatges entraven i sortien durant la representació. Es tractava d'una estructura molt complexa i, a causa de l'ajustat pressupost que es disposava per a aquesta reconstrucció històrica, no s'ha reproduït tal com era, sinó que es va decidir dissenyar-lo com a cortinatge/teló vermell. Aquest, era presidit pel dibuix d'una boca de dimoni inspirada en un element arquitectònic cerverí: el capitell de la porta d'entrada de la façana principal de l'església de Sant Agustí. Aquest element escenogràfic va ser ideat perquè, en un futur, en permeti l'ampliació amb la construcció de la boca articulada. L'essència de l'infern, no només roman en el decorat, sinó que també està en el foc, el fum, l'olor de sofre i els sorolls que surten de l'interior d'aquesta porta infernal. Els diables són els encarregats de mantenir-lo viu, entretenint el públic situat al seu voltant des del moment que entra a l'església fins al final de la representació, es podria dir que quasi representen la seva pròpia obra de teatre.

El Paradís, en canvi, era un espai naturalista, que buscava la màxima espectacularitat, en ell hi havien d'abundar les flors i els fruits. El cimbori es cobria amb llenços pintats amb blau guarnits amb núvols i estels de paper. Era un espai ampli, capaç d'allotjar tota la multitud d'actors representant la cohort celestial. Feia olor de flors, encens, perfums... En el cel, hi trobem l'ús vertical de l'escenari, el paradís s'eleva sobre un entarimat o lloc elevat. Allí, hi trobem el Cerubín, l'àngel guardià del paradís, els angelets i Elias i Enoch, els primers predicadors que s'ubiquen en el paradís terrenal. 

Escenografia i vestuari

El disseny escenogràfic i la direcció artística del projecte ha restat a les mans de l'Alba Cuñé i Solé. Una exhaustiva recerca, en col·laboració amb la Sra. Maria Teresa Salat i el Museu Comarcal de Cervera, va ser necessària perquè la reconstrucció històrica fos el més fidel possible a l'època medieval.

El vestuari era també un element visual molt important. Segons els retaules, les pintures i les escultures  que es tenen a l'abast, sembla que els actors de l'època no es caracteritzaven per actuar, sinó que vestien el que disposaven, de manera que se segueix la indumentària de l'època medieval tardana. Les teles, els colors, les textures, la forma de la roba s'han estudiat curosament. El vestuari estava conformat a partir de quatre tipus de vestit, que anaven variant depenent del personatge:

-        Roba interior: la camisa i els calçons.

-   Vestit de dessota: la gonella/samarra/brial és una túnica, més o menys curta, i generalment, sense mànigues. El teixit solia ser de llana.

-        Vestit de sobre (opcional): la cota/aljuba/curtapeu/pellot/gipó.

-        Robes d'abrigall: manto/mantell, gramalla, caperons, capa.

Tots els materials utilitzats en la construcció de l'escenografia i vestuari d'aquesta recreació són nobles, per tal de mantenir-se fidels a l'època: els objectes són de fusta, ferro, ceràmica; les espelmes, de cera verge, el vidre bufat. Qualsevol cosa que no pugui ser fidel, es camufla al màxim perquè no perjudiqui l'autenticitat de la representació.

La il·luminació, un altre dels punts claus

En aquella època no existia la llum elèctrica, de manera que no es podia jugar amb els nombrosos efectes que es poden aconseguir amb ella. Les representacions es feien amb la llum natural que entrava a través dels vitralls de la Parròquia. En canvi, en la recreació històrica s'ha jugat amb una transició de llum a foscor amb l'objectiu de crear l'ambient idoni per a cada moment de la representació. A l'inici, l'església il·luminada amb la llum natural. A mesura que avança el drama, es va enfosquint fins a arribar al carrer de l'amargura, només il·luminat amb la llum artificial de les espelmes de cera verge, atorgant d'aquesta manera, a les últimes escenes, el dramatisme que li pertoca.

Aquesta reconstrucció històrica és un projecte que va anar creixent a poc a poc, fruit de la recerca històrica, la perseverança, el rigor i el treball en equip. Una representació que ens ha obert la porta a l'època medieval i ens ha convidat a retornar als orígens d'una de les Passions més antigues.